Investigadors del projecte Predimed -un estudi d’intervenció nutricional per avaluar l’eficàcia de la dieta mediterrània en la prevenció primària de malalties cardiovasculars– van dur a terme un assaig clínic controlat i aleatoritzat en què hi ha participat homes i dones de 55 a 80 anys amb alt risc de patir malalties del cor. Els participants van ser assignats a l’atzar a tres tipus diferents de dietes. En aquest estudi, l’equip d’investigació, liderat pel catedràtic de la URV, el reusenc Jordi Salas-Salvadó, es va analitzar els efectes de la dieta mediterrània a llarg termini sobre la síndrome metabòlica en 5.801 persones. Gairebé el 64% (3.707) dels participants tenien síndrome metabòlica a l’inici de l’estudi.
Després d’un període de seguiment de 4,8 anys de mitjana, els investigadors van descobrir que, les persones que pertanyien als dos grups que havien seguit la dieta mediterrània –complementada amb fruita seca i oli d’oliva– , van disminuir el perímetre de la cintura (obesitat abdominal) i els nivells de glucosa a la sang. D’aquesta manera, 958 participants de l’estudi (28,2%) van deixar de tenir els criteris que defineixen la presència de la síndrome metabòlica.
La síndrome metabòlica és un conglomerat d’alteracions metabòliques associades a l’obesitat abdominal. Entre aquestes alteracions hi ha, per exemple, la pressió arterial alta, nivells baixos de colesterol HDL a la sang (el colesterol ”bo”), nivells alts de triglicèrids i concentracions altes de sucre a la sang. La síndrome metabòlica afecta al 25% dels adults dels països desenvolupats i comporta un augment del risc de diabetis, malalties del cor i mortalitat.
“En aquest gran assaig clínic, multicèntric i aleatoritzat amb la participació de persones amb alt risc cardiovascular, s’ha pogut demostrar que la dieta mediterrània complementada amb oli d’oliva verge extra o fruita seca s’associa a una menor prevalença de síndrome metabòlica en comparació a una dieta baixa en greix“, apunta la doctora Nancy Babio, coautora del treball i també professora de la Unitat de Nutrició Humana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili – l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus. “Com que no hi va haver diferències entre els grups pel que fa a la pèrdua de pes o la ingesta calòrica, els canvis observats són probablement atribuïbles a la diferència en els patrons de la dieta.”, apunta el doctor Jordi Salas-Salvadó.
Podeu llegir la notícia sencera en el següent enllaç